Els contes ocults de la Gran Muralla

Hi havia una vegada, en una terra plena de misteris encantadors i històries mil·lenàries, hi havia una magnífica estructura coneguda com la Gran Muralla Xina. Aquesta paret, que s'estenia fins on podia veure la vista, contenia contes de temps antics, xiuxiuejades pels vents i cantades pels ocells.

En un petit poble prop de la Gran Muralla, hi vivia una nena curiosa que es deia Mei. La Mei tenia uns ulls brillants i brillants i un cor ple d'aventures. Cada nit, la seva àvia li explicava històries sobre la Gran Muralla i els secrets que guardava. Hipnotitzada, la Mei va somiar amb explorar la paret i descobrir els seus contes ocults.

Un matí assolellat, la Mei va decidir que era hora de la seva aventura. Es va posar les seves sabates vermelles preferides, va fer una bossa petita amb aperitius i es va acomiadar de la seva àvia. "Recorda", va dir la seva àvia, "la paret té moltes històries per explicar. Escolta amb atenció i les sentiràs".

Quan la Mei s'acostava a la Gran Muralla, es va sorprendre per la seva immensitat. Va començar a caminar pel seu camí, amb els ulls oberts de meravella. Les pedres sota els seus peus se sentien antigues i gairebé les sentia xiuxiuejar.

La seva primera parada va ser una torre de vigilància alta. Mentre pujava al cim, es va imaginar que els antics guàrdies vigilaven la terra. Des del cim, va veure quilòmetres i quilòmetres de la paret, serpentejant sobre muntanyes i valls. "Vai", va exclamar, "és com un drac que guarda el regne!"

Continuant el seu viatge, la Mei es va trobar amb boniques talles a les pedres de la paret. Representaven escenes d'antigues batalles, grangers treballant als camps i majestuosos dracs volant entre núvols. Va tocar les talles suaument, sentint que les històries cobraven vida sota la punta dels seus dits.

Quan el sol va començar a posar-se, la Mei va trobar un lloc tranquil per descansar. Va obrir la bossa i va compartir els seus aperitius amb un ocellet que s'havia posat al seu costat. Mentre menjava, va notar que alguna cosa brillava a l'herba. Era una moneda petita i antiga! La Mei la va agafar, meravellada pel seu complex disseny. Es va preguntar per les mans que una vegada havien subjectat aquesta moneda fa temps.

La nit va començar a caure i les estrelles brillaven a dalt. La Mei es va estirar a la paret, mirant el cel. Va imaginar els antics observadors d'estrelles fent el mateix, navegant pels seus viatges per les estrelles.

Just aleshores, va sentir un soroll suau. Girant el cap, va veure un conill saltant per la paret. El conill es va aturar a prop d'ella i va moure el nas. "Hola, petit conillet", va xiuxiuejar la Mei. "Coneixeu alguna història de la paret?" Per a la seva sorpresa, el conill va moure les orelles i va començar a saltar en un patró. La Mei va riure, adonant-se que el conill ballava un conte propi.

Quan la lluna pujava alta, la Mei va sentir que els seus ulls es feien pesants. Ella es va arrossegar al seu lloc acollidor de la paret, les pedres antigues com una abraçada protectora. Va somiar amb emperadors i guerrers, amb artistes i poetes, tots els que abans havien recorregut el mateix camí que ella.

L'endemà al matí, la Mei es va despertar amb el so del cant dels ocells. El sol brillava intensament, projectant un resplendor daurat a la paret. Es va estirar i va somriure, preparada per un altre dia d'aventura.

Mei va continuar explorant, descobrint més coses sobre la Gran Muralla i la història que guardava. Va veure portes antigues que abans acollien comerciants de terres llunyanes, i va passar les mans pels solcs desgastats per innombrables passos.

Quan el dia arribava al final, la Mei es va adonar que era hora de tornar a casa. Havia caminat un llarg camí i havia vist moltes meravelles. El seu cor estava ple d'històries, igual que la paret.

Quan va arribar a casa, la seva àvia l'esperava amb una càlida abraçada. "Explica'm la teva aventura", va dir la seva àvia amb ganes.

La Mei va compartir tots els detalls, des de l'alta torre de vigilància fins al conill que balla. La seva àvia escoltava atentament, els seus ulls brillaven d'orgull. "Has escoltat bé", va dir. "La Gran Muralla ha compartit les seves històries amb tu".

Aquella nit, mentre la Mei estava estirada al llit, va pensar en la seva aventura. Es va adonar que la Gran Muralla era més que una estructura de pedra i morter. Era una història viva, un guardià de contes i tradicions.

La Mei es va prometre que tornaria a visitar la Gran Muralla per descobrir més de les seves històries ocultes. I mentre s'anava a dormir, va poder escoltar els suaus xiuxiueigs de la paret, que explicaven històries de temps enrere i d'una nena que l'escoltava.

I així, la Gran Muralla de la Xina va continuar dempeus, orgullosa i forta, sostenint entre les seves parets les històries d'una història rica i vibrant, esperant ser descoberta per cors curiosos com el de Mei.